L’Església sovint ha negligit aquesta exigència moral, la seva estretor d’esperit i la seva resistència a una nova veritat, sovint ha encoratjat els seus fidels a mirar de reüll la intel•ligència.
La vocació a la intel•ligència és una crida a l’obertura d’esperit, al judici sa, a l’amor a la veritat. És una crida a elevar-se per sobre de l’estancament, de l’estretor d’esperit, de la paràlisi de la credulitat. No cal ser sacerdot per a tenir l’esperit obert ni un subtil acadèmic per a emprendre una recerca perseverant de la veritat. – Però compte, que hi ha coses que mai podrem esbrinar i em de saber viure amb aquest misteri-.
Antoni Gaudi - Catalunya
Fa 3 mesos
Ei Laura! ja fa un parell de setmanes que no entro al blog i, de cop i volta, un munt de feina per fer eh? això s'ha de llegir!
ResponEliminaPer cert, la peixera mola!!! ;)
Ens veiem demà!
Que interessant això que dius! em venen varies coses al cap... certament, l'Església no ha fet gaire en favor d'eliminar un prejudici molt estès, el que diu que els creients són gent que no pensa, sinó que diu "amen" a tot. Fins i tot crec, per l'experiència que n'he pogut tenir, que hi ha sectors més intransigents que veuen amb mals ulls l'estudi i la perseverança en tot allò aliè a la teologia, fins i tot la filosofia i la ciència, que sñon tan necessàries. És tremendament interessant parlar de la vocació a la intel·ligència, perquè no implica cap coeficient intelectual increíble, sinó una disposició primordial vers la veritat. La intel·ligència, per mi, té molt a veure també amb l'esperit crític, i per això de vegades, en els meus moments més radicals, la veig com l'oposada al dogma.
ResponEliminaAix... ja continuarem parlant que això dóna per molt!
1 abraçada!
És difícil identificar-se amb el crisitanisme quan la gent té la idea de que qui és cristià només fa que obeir el que diu el Papa i els sacerdots en la missa.
ResponEliminaQuan expico que la religió no només va lligada de la raó sinó que que estimula el pensament crític em miren amb incredulitat.
Trobo interessentaíssim que hi hagi filòsofs i cintífics que puguin mostrar les seves creences religioses obertament en els medis de comunicació. Així ens ajudin a trencar en aquest estereotip tan trist en el que ha caigut la religiositat.
Moltes gràcies Anna per la teva valuosa aportació al blog.
Ens veiem ben aviat!
Hola Carme i companyia!
ResponEliminaUs dono temps per a fer les vostres aportacions.
Sé que han tingut molt d'èxit els peixos.
A que donen vidilla?
Fins d'aquí a una estona.
Petons!