Mai no es pot deixar de recordar als homes que tenen la responsabilitat moral de ser intel•ligents.

L’Església sovint ha negligit aquesta exigència moral, la seva estretor d’esperit i la seva resistència a una nova veritat, sovint ha encoratjat els seus fidels a mirar de reüll la intel•ligència.
La vocació a la intel•ligència és una crida a l’obertura d’esperit, al judici sa, a l’amor a la veritat. És una crida a elevar-se per sobre de l’estancament, de l’estretor d’esperit, de la paràlisi de la credulitat. No cal ser sacerdot per a tenir l’esperit obert ni un subtil acadèmic per a emprendre una recerca perseverant de la veritat. – Però compte, que hi ha coses que mai podrem esbrinar i em de saber viure amb aquest misteri-.

Les dimensions d’una vida plena

Amb tot, la vida hauria de ser forta i completa per a tots costats. Tota vida completa té les tres dimensions suggerides en el nostre text: llargada, amplada u alçada.
La llargada de la vida és l’impuls interior per a arribar als fins i a les ambicions personals de cada u, una preocupació interior pel benestar i els assoliments propis.
L’amplada de la vida és la preocupació enfora pel benestar dels altres.
L’alçada de la vida és l’aspiració ascendent devers Déu.
La vida en el seu punt millor és un triangle coherent.

1r Ens hem d’estimar a nosaltres mateixos abans que puguem estimar adequadament als altres. Moltes persones cauen en l’abisme del fatalisme emocional perquè no s’estimen a elles de manera total.
Tota persona ha de tenir preocupació per ella ni sentir la responsabilitat de descobrir la seva missió en la vida. Déu ha donat a cada persona normal la capacitat d’assolir alguna meta. És cert que alguns posseeixen més talent que altres, però Déu no ha deixat ningú sense talent. Dins nostre hi ha potencials poders de creativitat, i tenim el deute de treballar assíduament per descobrir aquests poders.
Un cop una persona ha descobert per a què ha nascut, hauria d’aplicar tot el poder de què disposa a l’assoliment d’això. Hauria de mirar de fer-ho tan bé que ningú no ho pogués fer millor, com si Déu el convoqués a ell per aquesta raó en aquest moment determinat de la història.
Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho. Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

2n Déu ha estructurat aquest univers de forma que les coses no van del tot bé si els homes no són diligents en llur cultiu de la dimensió de l’amplada.
“Jo no puc ser complert sense vosaltres”. El propi ésser no pot ser propi sense els altres “propis”. Els psicòlegs socials ens diuen que no podem ser del tot persones a menys que interactuem amb altres persones. Tota la vida està interrelacionada i tots els homes són interdependents. I, amb tot, continuem recorrent un camí afermat amb el ciment relliscós de l’egoisme desordenat. La majoria dels tràgics problemes que ens sotgen al món d’avui reflecteixen la incapacitat voluntària de l’home per afegir amplada a la llargada.

3r Quan afegim l’alçada a la llargada i a l’amplada, hem completat la vida.
De la mateixa manera que hi ha algunes persones que mai no ultrapassen la llargada, n’hi ha unes altres que mai no ultrapassen la combinació de llargada amplada. Desenvolupen brillantment llurs potències internes i tenen un interès genuïnament humanitari. Però es queden curs. Estan lligats a la terra, que conclouen que la humanitat és Déu. Pretenen viure sense cel.
Us voldria instar que donéssiu prioritat a la recerca de Déu. Féu que el seu esperit penetri en el vostre ésser. Per a respondre a les dificultats i als reptes de la vida el necessitareu. Abans que el vaixell de la vostra vida atraqui al por darrer, hi haurà llargues, arrossegadores tempestes.
MLK

El cristià i el comunisme

En contrast amb el relativisme ètic del comunisme, el cristianisme presenta un sistema de valors absoluts i afirma que Déu ha posat dins la mateixa estructura d’aquest univers certs principis morals que són fixos i immutables.
La llei de l’amor com un imperatiu és la norma per a totes les accions de l’home.
Més encara, el cristianisme ben considerat refusa de viure segons la filosofia de fi que justifica mitjans. Els mitjans destructius o immorals no poden produir un fi constructiu o moral, perquè els mitjans representen l’ideal de l’acció i ja porten el fi en l’embrió.
El nostre més difícil i la nostra sublim oportunitat són els de portar testimoni de l’esperit de Crist per afaiçonar un món veritablement cristià. Si acceptem el desafiament amb devoció i valor, la campana de la història tocarà a morts pel comunisme, i farem un món segur per a la democràcia i estalvi per al poble Cristià.
MLK

La renovació humana roman a les mans dels inadaptats creadors

No us acomodeu pas al model d’aquest món, ans transformeu-vos per un renovellament de l’esperit. Rm 12, 2. Aquest manament de no acomodar-nos prové no solament de Pau, sinó del nostre Mestre i Senyor Jesucrist, l’inconformista més intens del món. Arreu i en tots els temps l’ètica d’amor de Jesús és una llum radiant que revela la lletjor de la nostra estancada conformitat.
Tot cristià que accepti cegament les opinions de la majoria, inclosa l’Església, és esclau mental i espiritual.

Martin Luther King, La força d’estimar

Sigueu, doncs, astuts com les serpents, però candorosos com els coloms. Mt 10, 16

Sigueu, doncs, astuts com les serpents, però candorosos com els coloms. Mt 10,16
Un home no és fort si no duu en el seu esperit unes antítesis fortament marcades. L’home fort mescla en el seu aglomerat vital uns contraris fortament acusats. No és freqüent que els homes assoleixin aquest equilibri de contraris. Per exemple, els idealistes no són per regla general realistes, i els realistes no solen ser idealistes. Però la vida, en els millors dels casos, és una síntesi creadora de contraris en fruitosa harmonia.

1r
Considerem, primer, la necessitat d’un esperit fort, caracteritzat per un pensament incisiu, apreciació realista i judici decisiu. La mentalitat forta és aguda i penetrant, romp la cresta de llegendes i mites, destria el que és verdader del que és fals. Té una qualitat forta, austera, que li procura fermesa de propòsit i solidesa en els compromisos.
Qui dubtarà que la fortalesa d’esperit és una de les més grans necessitats de l’home? Rarament trobem homes que de bona gana s’embranquin a pensar amb fermesa i solidesa. Hi ha quasi universal frisança per les respostes fàcils i les solucions al bany maria. Res no amoïna més a la gent que haver de pensar.
La feblesa d’esperit és una de les causes bàsiques del prejudici, racial o el que sigui.
Poca esperança tenim, a menys que esdevinguem prou forts d’esperit per a trencar les manilles del prejudici, les mitges veritats i la ignorància supina. La forma que el món pren avui no ens permet el luxe de la febles a d’esperit. Una nació o una civilització que continuï produint homes febles d’esperit es va comparant a pagues la pròpia mort espiritual.

2n
No ens hem d’acontentar amb el conreu d’un esperit fort. L’evangeli demana també un cor tendre. La fortalesa d’esperit sense la tendresa de cor és freda i egoista, deixa la vida de l’home en un hivern perpetu, mancada de l’escalfor de la primavera i la calor grata de l’estiu. Què hi ha de més tràgic que veure una persona que ha pujat a les disciplinades altures de la fortalesa d’esperit però al mateix temps s’ha enfonyat en les profunditats sense passió de l’eixutesa de cor?
La persona eixuta de cor mai no estima de veritat. S’afilia a un utilitarisme cras que valora l’altra gent principalment segons la utilitat que té per a ell. Mai no experimenta la bellesa de l’amistat, perquè és massa fred per a sentir afecte per ningú. És una illa solitària. Per a ell la vida és un mirall en el qual només si veu ell, i no una finestra per la qual veiés els seus semblants.
Hi ha individus de cor dur i amarg, que combatrien l’oponent amb la violència física i l’odi més corrosiu. Això és molt diferent que la resistència pacifica impulsada per Ghandi.

3r
No voldria acabar sense aplicar el significat a la naturalesa del nostre Déu cristià.

Martin Luther King, La força d’estimar

La importància de sominiar

Moltes vegades, durant la nostra existència, veiem els nostres somnis desfets i els desitjos frustrats. Tanmateix és necessari continuar somniant, ja que el somni és l’aliment de l’ànima, com el menjar el del cos.

No matem els nostres somnis per por a combatre!

També, alerta amb els enemics dels somnis: com són creure no tenir temps, creure ja saber-ho tot i l’avorriment.

Dalai Lama, El arte de la sabiduría

Cal una parada en el temps

Exercici del renàixer
Un es dóna compte de la importància i meravella de la vida i la intercomunicació humana. Deixes enrere les pors i els perjudicis adquirits. Com un infant, estàs més receptiu a l’entorn i persones que t’envolten. Els petits favors els reps amb gran alegria, com si fos un episodi per ser recordar durant la resta de la vida.

Pablo Cohelo, El pelegrino de Compostela