Mai no es pot deixar de recordar als homes que tenen la responsabilitat moral de ser intel•ligents.

L’Església sovint ha negligit aquesta exigència moral, la seva estretor d’esperit i la seva resistència a una nova veritat, sovint ha encoratjat els seus fidels a mirar de reüll la intel•ligència.
La vocació a la intel•ligència és una crida a l’obertura d’esperit, al judici sa, a l’amor a la veritat. És una crida a elevar-se per sobre de l’estancament, de l’estretor d’esperit, de la paràlisi de la credulitat. No cal ser sacerdot per a tenir l’esperit obert ni un subtil acadèmic per a emprendre una recerca perseverant de la veritat. – Però compte, que hi ha coses que mai podrem esbrinar i em de saber viure amb aquest misteri-.

Les dimensions d’una vida plena

Amb tot, la vida hauria de ser forta i completa per a tots costats. Tota vida completa té les tres dimensions suggerides en el nostre text: llargada, amplada u alçada.
La llargada de la vida és l’impuls interior per a arribar als fins i a les ambicions personals de cada u, una preocupació interior pel benestar i els assoliments propis.
L’amplada de la vida és la preocupació enfora pel benestar dels altres.
L’alçada de la vida és l’aspiració ascendent devers Déu.
La vida en el seu punt millor és un triangle coherent.

1r Ens hem d’estimar a nosaltres mateixos abans que puguem estimar adequadament als altres. Moltes persones cauen en l’abisme del fatalisme emocional perquè no s’estimen a elles de manera total.
Tota persona ha de tenir preocupació per ella ni sentir la responsabilitat de descobrir la seva missió en la vida. Déu ha donat a cada persona normal la capacitat d’assolir alguna meta. És cert que alguns posseeixen més talent que altres, però Déu no ha deixat ningú sense talent. Dins nostre hi ha potencials poders de creativitat, i tenim el deute de treballar assíduament per descobrir aquests poders.
Un cop una persona ha descobert per a què ha nascut, hauria d’aplicar tot el poder de què disposa a l’assoliment d’això. Hauria de mirar de fer-ho tan bé que ningú no ho pogués fer millor, com si Déu el convoqués a ell per aquesta raó en aquest moment determinat de la història.
Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho. Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

2n Déu ha estructurat aquest univers de forma que les coses no van del tot bé si els homes no són diligents en llur cultiu de la dimensió de l’amplada.
“Jo no puc ser complert sense vosaltres”. El propi ésser no pot ser propi sense els altres “propis”. Els psicòlegs socials ens diuen que no podem ser del tot persones a menys que interactuem amb altres persones. Tota la vida està interrelacionada i tots els homes són interdependents. I, amb tot, continuem recorrent un camí afermat amb el ciment relliscós de l’egoisme desordenat. La majoria dels tràgics problemes que ens sotgen al món d’avui reflecteixen la incapacitat voluntària de l’home per afegir amplada a la llargada.

3r Quan afegim l’alçada a la llargada i a l’amplada, hem completat la vida.
De la mateixa manera que hi ha algunes persones que mai no ultrapassen la llargada, n’hi ha unes altres que mai no ultrapassen la combinació de llargada amplada. Desenvolupen brillantment llurs potències internes i tenen un interès genuïnament humanitari. Però es queden curs. Estan lligats a la terra, que conclouen que la humanitat és Déu. Pretenen viure sense cel.
Us voldria instar que donéssiu prioritat a la recerca de Déu. Féu que el seu esperit penetri en el vostre ésser. Per a respondre a les dificultats i als reptes de la vida el necessitareu. Abans que el vaixell de la vostra vida atraqui al por darrer, hi haurà llargues, arrossegadores tempestes.
MLK

El cristià i el comunisme

En contrast amb el relativisme ètic del comunisme, el cristianisme presenta un sistema de valors absoluts i afirma que Déu ha posat dins la mateixa estructura d’aquest univers certs principis morals que són fixos i immutables.
La llei de l’amor com un imperatiu és la norma per a totes les accions de l’home.
Més encara, el cristianisme ben considerat refusa de viure segons la filosofia de fi que justifica mitjans. Els mitjans destructius o immorals no poden produir un fi constructiu o moral, perquè els mitjans representen l’ideal de l’acció i ja porten el fi en l’embrió.
El nostre més difícil i la nostra sublim oportunitat són els de portar testimoni de l’esperit de Crist per afaiçonar un món veritablement cristià. Si acceptem el desafiament amb devoció i valor, la campana de la història tocarà a morts pel comunisme, i farem un món segur per a la democràcia i estalvi per al poble Cristià.
MLK