dilluns, 2 de novembre del 2009

Les dimensions d’una vida plena


Amb tot, la vida hauria de ser forta i completa per a tots costats. Tota vida completa té les tres dimensions suggerides en el nostre text: llargada, amplada u alçada.
La llargada de la vida és l’impuls interior per a arribar als fins i a les ambicions personals de cada u, una preocupació interior pel benestar i els assoliments propis.
L’amplada de la vida és la preocupació enfora pel benestar dels altres.
L’alçada de la vida és l’aspiració ascendent devers Déu.
La vida en el seu punt millor és un triangle coherent.

1r Ens hem d’estimar a nosaltres mateixos abans que puguem estimar adequadament als altres. Moltes persones cauen en l’abisme del fatalisme emocional perquè no s’estimen a elles de manera total.
Tota persona ha de tenir preocupació per ella ni sentir la responsabilitat de descobrir la seva missió en la vida. Déu ha donat a cada persona normal la capacitat d’assolir alguna meta. És cert que alguns posseeixen més talent que altres, però Déu no ha deixat ningú sense talent. Dins nostre hi ha potencials poders de creativitat, i tenim el deute de treballar assíduament per descobrir aquests poders.
Un cop una persona ha descobert per a què ha nascut, hauria d’aplicar tot el poder de què disposa a l’assoliment d’això. Hauria de mirar de fer-ho tan bé que ningú no ho pogués fer millor, com si Déu el convoqués a ell per aquesta raó en aquest moment determinat de la història.
Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho. Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

2n Déu ha estructurat aquest univers de forma que les coses no van del tot bé si els homes no són diligents en llur cultiu de la dimensió de l’amplada.
“Jo no puc ser complert sense vosaltres”. El propi ésser no pot ser propi sense els altres “propis”. Els psicòlegs socials ens diuen que no podem ser del tot persones a menys que interactuem amb altres persones. Tota la vida està interrelacionada i tots els homes són interdependents. I, amb tot, continuem recorrent un camí afermat amb el ciment relliscós de l’egoisme desordenat. La majoria dels tràgics problemes que ens sotgen al món d’avui reflecteixen la incapacitat voluntària de l’home per afegir amplada a la llargada.

3r Quan afegim l’alçada a la llargada i a l’amplada, hem completat la vida.
De la mateixa manera que hi ha algunes persones que mai no ultrapassen la llargada, n’hi ha unes altres que mai no ultrapassen la combinació de llargada amplada. Desenvolupen brillantment llurs potències internes i tenen un interès genuïnament humanitari. Però es queden curs. Estan lligats a la terra, que conclouen que la humanitat és Déu. Pretenen viure sense cel.
Us voldria instar que donéssiu prioritat a la recerca de Déu. Féu que el seu esperit penetri en el vostre ésser. Per a respondre a les dificultats i als reptes de la vida el necessitareu. Abans que el vaixell de la vostra vida atraqui al por darrer, hi haurà llargues, arrossegadores tempestes.
MLK

3 comentaris:

  1. M'ha agradat aquest text. Crec que representa de manera gràfica una gran realitat. Al igual que a la nostra habitació no hi estariem a gust si fos massa estreta, o tant baixeta que hi hauriem de caminar ajupits, si la nostra vida no disposa d'espai suficient i equilibrat en els tres sentits exposats, no podrem viure-hi de manera plena..

    Merci Laura

    ResponElimina
  2. Això mateix penso jo Genís.
    M'ha fet molta il·lusió que em deixessis aquest comentari.De vegades escric i no sé si algú s'ho llegeix. Saber que algú hi pensa recompensa l'esforç. Així que gràcies a tu.
    Fins dimecres!

    ResponElimina
  3. Per cert,
    La imatge de l'habitació la he penjat després del teu comentari, Genís.
    ; )

    ResponElimina