Aquesta biografia d'un noi afectat de PC està narrada en forma de diàleg, un diàleg entre Sòcrates i ell. Si us agrada la filosofia o veure les coses des d’una altra perspectiva és un llibre interessant de llegir.
Per què l'Alexandre està cursant filosofia a la universitat?
Amb persones que no tenen adquirit el llenguatge oral, aprens a adquirir un nou llenguatge, més subtil. La presència de l’altre i els gestos compten d’una manera essencial.
“Quan deia “tu, bon bull” o “tu, ben pentinat”, aconseguia expressar amb senzillesa la seva tendresa, la seva amistat, la seva alegria d’estar amb mi.” És que quan un amic se’t acosta amb un somriure a la cara o els ulls brillants saps que per a ell tu ets algú important.
La seva essència compta més que els seus actes. Ens caldria preguntar-nos a diari: Quin és el lloc dels més febles a la nostra vida?
L’Alexandre treu una conclusió ben vàlida per a tots a fi d’integrar-se socialment, quelcom que trenca les fronteres que poden causar les desigualtats: “Vaig comprendre ben aviat que, com més alegre, dinàmic i bromista fos, més fàcil em seria esdevenir un de la colla”
I és que una vida viscuda des d’una cadira de rodes ens pot ensenyar molt als caminants. Per exemple, a les persones que estem carregades de complexos, l’Alexandre ens diria:
“-La discapacitat no s’hauria d’eludir mai. Mira’m a mi, per amagar la meva, hauria de sortir al carrer embolicat dins d’una bossa d’escombraries!-.”
“De seguida vaig tenir la intuïció que, fugint de la discapacitat, ens aïllem. És allà, amb nosaltres; cal, doncs, que l’acollim com un cinquè membre, cal que arribem a establir una acord amb ella, Per fer-ho em sembla primordial conèixer les seves febleses...”
L’Alexandre és un exemple del que en psicologia es coneix com a resiliència, aquell cas excepcional en que els handicaps enforteixen a la persona en contra de destruir-la o afeblir-la.
De la mateixa manera que el protagonista dóna les gràcies a Sòcrates perquè a trobat en els seus escrits la força necessària per a mantenir una lluita alegre i bella davant les dificultats, jo li dono les gràcies a ell i als meus amics que estan en cadira de rodes per treurem al bena dels ulls (vosaltres ja sabeu de qui parlo).
Antoni Gaudi - Catalunya
Fa 2 mesos
