LA FEINA AMB AMOR

Igual que Salomó en veure les obres de les seves mans, on havia esmerçat un esforç tan inútil, veié que tot és vanitat i aflicció d’esperit, vaig reconèixer per l’experiència que la felicitat no es troba més que a amagar-se, a ser ignorada de tot el creat. Vaig entendre que, sense l’amor, totes les coses són no res, fins les més brillans, com és ara ressuscitar mots o convertir pobres...

Al celler interior del meu Benamat he begut, i, quan en sortia, no reconeixia ja res en tota aquesta plana i vaig perdre el ramat que abans seguia... La meva ànima s’ha dedicat amb totes les seves potències al seu servei, ja no guardo ramat ni tinc altre ofici, perquè ara tot el meu exercici està en estimar.

D’ençà que tinc experiència, l’amor és tan poderós en obres que sap treure partit de tot, del bé i del mal que troba en mi, i transformar la meva ànima en Ell. Que n’és, de suau, el camí de l’amor, benvolguda Mare meva! Indubtablement, es pot caure, es poden cometre infidelitats; però, com que l’amor sap treure profit de tot, tot seguit ha cremat tot allò que pot disgustar Jesús, deixant només una pau fonda i humil al fons del cor...

LA MEDITACIÓ

Hi ha coses que el cor sent, però que la paraula i fins i tot el pensament no poden arribar a transmetre.
Algunes vegades provava de pescar amb la meva canyeta, però preferia p33

EN ELS MALS MOMENTS

Ai, si el Bon Déu no hagués prodigiat els seus raigs benefactors a la seva floreta, mai per mai no hauria pogut aclimatar-se a aquesta terra, era massa feble encara per a suportar les pluges i els temporals.
Li convenia escalf, suaus rosades i brises primaverals; però mai no li van mancar aquests beneficis, Jesús els hi feia trobar fins i tot sota la neu de l’adversitat.

SÓM FILLS ÚNICS DE DÉU

El misteri de la meva vocació, de tota la meva vida, i sobretot el misteri dels privilegis que Jesús ha fet en la meva ànima…Ell no crida els qui en són dignes,sinó els qui li plau.
Per què totes les ànimes no reben el mateix grau de gràcia?
Jesús s’ha dignat a instruir-me amb el llibre de la naturalesa i he comprès que totes les flors que Ell ha creat són boniques. La perfecció està a fer la seva voluntat, a ésser el que Ell vol que siguem…

També que comprès que l’amor de Nostre Senyor es revela tan bé en l’ànima més senzilla que no fa resistència a la seva gràcia com en l’ànima més sublim.

Ara venen un recull de SANTA TERESA DE JESÚS INFANT, manuscrits autobiogràfics.

El chirimiri o por sus obras los conoceréis

Ya lo he dicho muchas veces, la educación se produce por ósmosis, por el contacto diario de la família en casa i de los profesores en el colegio. Es en el día a día, familiar y escolar, donde se va construyendo la educación de un menor.

Alguna vez ha comparado el proceso educativo con la llovizna fina propia del País Vasco, el chirimiri? Son esas pequeñas gotas de lluvia tan fina que parece que no van a ser capaces de mojarte, pero que, a la larga, después de que te caigan encima durante un rato, llegan a calar a fondo y hacen que uno se quede bien empapadito.

El chirimiri del ejemplo que nos damos los padres entre nosotros, con el CARIÑO que nos manifestamos en nuestra relación de pareja, en la FORMA en que nos pedimos las cosas, o en cómo AGRADECEMOS loa cuidados que nos prodigamos mutuamente.

Piense que sus hijos, en el día de mañana,cuando establezcan sus propia família, se comportrán de manera muy similar a lo que hayan vivido en su casa, en su familia de orígen.

Dr. Paulino Castells. Tenemos que educar

Me miro...y descubro que no reconozco a mis alumnos como "legitimos otros"

Sin querer, establezo una relación asimétrica, de poder, entre personas de diferentes edades y niveles de formación y me descubro ejerciendo el poder cuándo impongo el silencio, los temas, las normas, la forma de sentarse y de trabajar individualmente.

Ejerzo el poder cuándo busco que todas y todos piensen exactamente igual que yo, la institución o sociedad a la que represento. Así promuevo la insiceridad, fingiendo pensamientos y sentimientos de otros.

Ejerzo el poder cuándo utilizo la evaluación, no para ayudar a tener éxito, sino para conseguir la obediéncia y la sumisión.

Ejerzo el poder cuando aplico métodos modernos, participativos, activos para seguir exigiendo obediencia y sumisión.

Miro mi falta de confianza en sus capacidades para aprender en grupos, jugando, hablando entre ellos, resolbiendo conflictos, preguntando, dándoles autonomia i el poder a ellos.

Miro, y soy yo la que debería estar aprendiendo con y de ellos, sintiendo con ellos sus alegrías y miedos, anotando sus relatos para representar, conmoviéndome con sus actos de bondad. Son ellos los que siguen sabiendo como disfrutar de la vida, no saben qué és el trabajo sin el juego.

A modo de conclusión:

ESTOY AQUÍ

Yo quiero escuchar tu voy
por todos aquellos que no escucharon la nuestra
porque no pudieron,
porque no supieron,
porque no quisieron.

Por todos ellos estoy aquí,
escuchándote,
dejando que tu risa despierte mi alma,
dejando que tus sueños,
abracen los mios
con un abrazo grande y persistente.

Por todos ellos estoy aquí
descubriendo la magia que brilla en tus ojos,
descubriendo la cálida caricia que sale de tus manos,
oyendo las señales de alerta que lanzan tus gritos,
sintiendo la ternura que tú necesitas.

Por eso estoy aquí,
para escuchate,
para sentirte,
para acariciarte,
para abrazarte
y para decirte que cuentes conmigo porque estoy aquí.

NUESTRAS VOCES Y EL COMETA DE LOS SUEÑOS POSIBLES Rosa María Caparrós

Qui va dir que créixer no era dolorós?

I més sofreix el qui espera allò que no pot tenir, així doncs percebera en allà on sí pots arribar.

El camí en companyia es fa millor, us ho asseguro jo.

No siguis més dura amb tu mateixa del que Déu és amb tu.

I menys mal que no hi ha covards sinó obstacles al valor.