dilluns, 26 d’abril del 2010

ALEXANDRE JOLLIEN "Elogi a la feblesa"

Aquesta biografia d'un noi afectat de PC està narrada en forma de diàleg, un diàleg entre Sòcrates i ell. Si us agrada la filosofia o veure les coses des d’una altra perspectiva és un llibre interessant de llegir.
Per què l'Alexandre està cursant filosofia a la universitat?
Amb persones que no tenen adquirit el llenguatge oral, aprens a adquirir un nou llenguatge, més subtil. La presència de l’altre i els gestos compten d’una manera essencial.
“Quan deia “tu, bon bull” o “tu, ben pentinat”, aconseguia expressar amb senzillesa la seva tendresa, la seva amistat, la seva alegria d’estar amb mi.” És que quan un amic se’t acosta amb un somriure a la cara o els ulls brillants saps que per a ell tu ets algú important.
La seva essència compta més que els seus actes. Ens caldria preguntar-nos a diari: Quin és el lloc dels més febles a la nostra vida?
L’Alexandre treu una conclusió ben vàlida per a tots a fi d’integrar-se socialment, quelcom que trenca les fronteres que poden causar les desigualtats: “Vaig comprendre ben aviat que, com més alegre, dinàmic i bromista fos, més fàcil em seria esdevenir un de la colla”
I és que una vida viscuda des d’una cadira de rodes ens pot ensenyar molt als caminants. Per exemple, a les persones que estem carregades de complexos, l’Alexandre ens diria:
“-La discapacitat no s’hauria d’eludir mai. Mira’m a mi, per amagar la meva, hauria de sortir al carrer embolicat dins d’una bossa d’escombraries!-.”
“De seguida vaig tenir la intuïció que, fugint de la discapacitat, ens aïllem. És allà, amb nosaltres; cal, doncs, que l’acollim com un cinquè membre, cal que arribem a establir una acord amb ella, Per fer-ho em sembla primordial conèixer les seves febleses...”
L’Alexandre és un exemple del que en psicologia es coneix com a resiliència, aquell cas excepcional en que els handicaps enforteixen a la persona en contra de destruir-la o afeblir-la.
De la mateixa manera que el protagonista dóna les gràcies a Sòcrates perquè a trobat en els seus escrits la força necessària per a mantenir una lluita alegre i bella davant les dificultats, jo li dono les gràcies a ell i als meus amics que estan en cadira de rodes per treurem al bena dels ulls (vosaltres ja sabeu de qui parlo).

diumenge, 14 de febrer del 2010

No sóm responsables dels nostres sentiments però sí dels nostres actes


Tinc el meu diari personal, la meva llibreta d'avaluacions de l'examen ignasià, la de reflexions i la de mestra. I en totes procuro escrire-hi sovint perquè per a mi tot és molt significatiu i em requereix reflexió. Tot forma part de la meva vida però sento que si ho junto em perdria i ja no em serviria escriure-ho.
En fi, obro la meva llibreta de reflexions escrites per aquells que anomeno mestres. Aquesta vegada serà curta la cita. Penso sovient en ella, sobretot quan sento que els sentiments em dominen.

" Cal ser crític amb els actes i tolerants amb els sentiments"

HAIM GINOTT