Sigueu, doncs, astuts com les serpents, però candorosos com els coloms. Mt 10,16
Un home no és fort si no duu en el seu esperit unes antítesis fortament marcades. L’home fort mescla en el seu aglomerat vital uns contraris fortament acusats. No és freqüent que els homes assoleixin aquest equilibri de contraris. Per exemple, els idealistes no són per regla general realistes, i els realistes no solen ser idealistes. Però la vida, en els millors dels casos, és una síntesi creadora de contraris en fruitosa harmonia.
1r
Considerem, primer, la necessitat d’un esperit fort, caracteritzat per un pensament incisiu, apreciació realista i judici decisiu. La mentalitat forta és aguda i penetrant, romp la cresta de llegendes i mites, destria el que és verdader del que és fals. Té una qualitat forta, austera, que li procura fermesa de propòsit i solidesa en els compromisos.
Qui dubtarà que la fortalesa d’esperit és una de les més grans necessitats de l’home? Rarament trobem homes que de bona gana s’embranquin a pensar amb fermesa i solidesa. Hi ha quasi universal frisança per les respostes fàcils i les solucions al bany maria. Res no amoïna més a la gent que haver de pensar.
La feblesa d’esperit és una de les causes bàsiques del prejudici, racial o el que sigui.
Poca esperança tenim, a menys que esdevinguem prou forts d’esperit per a trencar les manilles del prejudici, les mitges veritats i la ignorància supina. La forma que el món pren avui no ens permet el luxe de la febles a d’esperit. Una nació o una civilització que continuï produint homes febles d’esperit es va comparant a pagues la pròpia mort espiritual.
2n
No ens hem d’acontentar amb el conreu d’un esperit fort. L’evangeli demana també un cor tendre. La fortalesa d’esperit sense la tendresa de cor és freda i egoista, deixa la vida de l’home en un hivern perpetu, mancada de l’escalfor de la primavera i la calor grata de l’estiu. Què hi ha de més tràgic que veure una persona que ha pujat a les disciplinades altures de la fortalesa d’esperit però al mateix temps s’ha enfonyat en les profunditats sense passió de l’eixutesa de cor?
La persona eixuta de cor mai no estima de veritat. S’afilia a un utilitarisme cras que valora l’altra gent principalment segons la utilitat que té per a ell. Mai no experimenta la bellesa de l’amistat, perquè és massa fred per a sentir afecte per ningú. És una illa solitària. Per a ell la vida és un mirall en el qual només si veu ell, i no una finestra per la qual veiés els seus semblants.
Hi ha individus de cor dur i amarg, que combatrien l’oponent amb la violència física i l’odi més corrosiu. Això és molt diferent que la resistència pacifica impulsada per Ghandi.
3r
No voldria acabar sense aplicar el significat a la naturalesa del nostre Déu cristià.
Martin Luther King, La força d’estimar
