LA FEINA AMB AMOR

Igual que Salomó en veure les obres de les seves mans, on havia esmerçat un esforç tan inútil, veié que tot és vanitat i aflicció d’esperit, vaig reconèixer per l’experiència que la felicitat no es troba més que a amagar-se, a ser ignorada de tot el creat. Vaig entendre que, sense l’amor, totes les coses són no res, fins les més brillans, com és ara ressuscitar mots o convertir pobres...

Al celler interior del meu Benamat he begut, i, quan en sortia, no reconeixia ja res en tota aquesta plana i vaig perdre el ramat que abans seguia... La meva ànima s’ha dedicat amb totes les seves potències al seu servei, ja no guardo ramat ni tinc altre ofici, perquè ara tot el meu exercici està en estimar.

D’ençà que tinc experiència, l’amor és tan poderós en obres que sap treure partit de tot, del bé i del mal que troba en mi, i transformar la meva ànima en Ell. Que n’és, de suau, el camí de l’amor, benvolguda Mare meva! Indubtablement, es pot caure, es poden cometre infidelitats; però, com que l’amor sap treure profit de tot, tot seguit ha cremat tot allò que pot disgustar Jesús, deixant només una pau fonda i humil al fons del cor...