La força d'estimar

LA FEINA AMB AMOR

2011-09-04T12:20:00.002-07:00

Igual que Salomó en veure les obres de les seves mans, on havia esmerçat un esforç tan inútil, veié que tot és vanitat i aflicció d’esperit, vaig reconèixer per l’experiència que la felicitat no es troba més que a amagar-se, a ser ignorada de tot el creat. Vaig entendre que, sense l’amor, totes les coses són no res, fins les més brillans, com és ara ressuscitar mots o convertir pobres...

Al celler interior del meu Benamat he begut, i, quan en sortia, no reconeixia ja res en tota aquesta plana i vaig perdre el ramat que abans seguia... La meva ànima s’ha dedicat amb totes les seves potències al seu servei, ja no guardo ramat ni tinc altre ofici, perquè ara tot el meu exercici està en estimar.

D’ençà que tinc experiència, l’amor és tan poderós en obres que sap treure partit de tot, del bé i del mal que troba en mi, i transformar la meva ànima en Ell. Que n’és, de suau, el camí de l’amor, benvolguda Mare meva! Indubtablement, es pot caure, es poden cometre infidelitats; però, com que l’amor sap treure profit de tot, tot seguit ha cremat tot allò que pot disgustar Jesús, deixant només una pau fonda i humil al fons del cor...

LA MEDITACIÓ

2011-09-04T12:20:00.001-07:00

Hi ha coses que el cor sent, però que la paraula i fins i tot el pensament no poden arribar a transmetre.
Algunes vegades provava de pescar amb la meva canyeta, però preferia p33

EN ELS MALS MOMENTS

2011-09-04T12:17:00.000-07:00

Ai, si el Bon Déu no hagués prodigiat els seus raigs benefactors a la seva floreta, mai per mai no hauria pogut aclimatar-se a aquesta terra, era massa feble encara per a suportar les pluges i els temporals.
Li convenia escalf, suaus rosades i brises primaverals; però mai no li van mancar aquests beneficis, Jesús els hi feia trobar fins i tot sota la neu de l’adversitat.

SÓM FILLS ÚNICS DE DÉU

2011-09-04T12:10:00.000-07:00

El misteri de la meva vocació, de tota la meva vida, i sobretot el misteri dels privilegis que Jesús ha fet en la meva ànima…Ell no crida els qui en són dignes,sinó els qui li plau.
Per què totes les ànimes no reben el mateix grau de gràcia?
Jesús s’ha dignat a instruir-me amb el llibre de la naturalesa i he comprès que totes les flors que Ell ha creat són boniques. La perfecció està a fer la seva voluntat, a ésser el que Ell vol que siguem…

També que comprès que l’amor de Nostre Senyor es revela tan bé en l’ànima més senzilla que no fa resistència a la seva gràcia com en l’ànima més sublim.

Ara venen un recull de SANTA TERESA DE JESÚS INFANT, manuscrits autobiogràfics.

El chirimiri o por sus obras los conoceréis

2011-07-06T07:57:00.000-07:00

Ya lo he dicho muchas veces, la educación se produce por ósmosis, por el contacto diario de la família en casa i de los profesores en el colegio. Es en el día a día, familiar y escolar, donde se va construyendo la educación de un menor.

Alguna vez ha comparado el proceso educativo con la llovizna fina propia del País Vasco, el chirimiri? Son esas pequeñas gotas de lluvia tan fina que parece que no van a ser capaces de mojarte, pero que, a la larga, después de que te caigan encima durante un rato, llegan a calar a fondo y hacen que uno se quede bien empapadito.

El chirimiri del ejemplo que nos damos los padres entre nosotros, con el CARIÑO que nos manifestamos en nuestra relación de pareja, en la FORMA en que nos pedimos las cosas, o en cómo AGRADECEMOS loa cuidados que nos prodigamos mutuamente.

Piense que sus hijos, en el día de mañana,cuando establezcan sus propia família, se comportrán de manera muy similar a lo que hayan vivido en su casa, en su familia de orígen.

Dr. Paulino Castells. Tenemos que educar

Me miro...y descubro que no reconozco a mis alumnos como "legitimos otros"

2011-06-24T13:26:00.000-07:00

Sin querer, establezo una relación asimétrica, de poder, entre personas de diferentes edades y niveles de formación y me descubro ejerciendo el poder cuándo impongo el silencio, los temas, las normas, la forma de sentarse y de trabajar individualmente.

Ejerzo el poder cuándo busco que todas y todos piensen exactamente igual que yo, la institución o sociedad a la que represento. Así promuevo la insiceridad, fingiendo pensamientos y sentimientos de otros.

Ejerzo el poder cuándo utilizo la evaluación, no para ayudar a tener éxito, sino para conseguir la obediéncia y la sumisión.

Ejerzo el poder cuando aplico métodos modernos, participativos, activos para seguir exigiendo obediencia y sumisión.

Miro mi falta de confianza en sus capacidades para aprender en grupos, jugando, hablando entre ellos, resolbiendo conflictos, preguntando, dándoles autonomia i el poder a ellos.

Miro, y soy yo la que debería estar aprendiendo con y de ellos, sintiendo con ellos sus alegrías y miedos, anotando sus relatos para representar, conmoviéndome con sus actos de bondad. Son ellos los que siguen sabiendo como disfrutar de la vida, no saben qué és el trabajo sin el juego.

A modo de conclusión:

ESTOY AQUÍ

Yo quiero escuchar tu voy
por todos aquellos que no escucharon la nuestra
porque no pudieron,
porque no supieron,
porque no quisieron.

Por todos ellos estoy aquí,
escuchándote,
dejando que tu risa despierte mi alma,
dejando que tus sueños,
abracen los mios
con un abrazo grande y persistente.

Por todos ellos estoy aquí
descubriendo la magia que brilla en tus ojos,
descubriendo la cálida caricia que sale de tus manos,
oyendo las señales de alerta que lanzan tus gritos,
sintiendo la ternura que tú necesitas.

Por eso estoy aquí,
para escuchate,
para sentirte,
para acariciarte,
para abrazarte
y para decirte que cuentes conmigo porque estoy aquí.

NUESTRAS VOCES Y EL COMETA DE LOS SUEÑOS POSIBLES Rosa María Caparrós

Qui va dir que créixer no era dolorós?

2011-06-05T09:40:00.001-07:00

I més sofreix el qui espera allò que no pot tenir, així doncs percebera en allà on sí pots arribar.

El camí en companyia es fa millor, us ho asseguro jo.

No siguis més dura amb tu mateixa del que Déu és amb tu.

I menys mal que no hi ha covards sinó obstacles al valor.

La oración de lo contario de todo

2011-05-16T12:24:00.000-07:00

Així es revela Déu en les nostres vides, fa riure, oi? Si us agrada l'oració llegiu-vos "les benaurances".

Pedí a Diós ser fuerte a fin de ejecutar proyectos granciosos, y Él me hizo débil para conservarme humilde.
Pedí a Diós que me diera salud para realizar grandes empresas, y Él me dio enfermedad para comprenderlo mejor.
Pedí a Dios riquezas para poseerlo todo, y Él me dejó pobre para no ser egoísta.
Pedí a Dios poder para que los homres precisaran de mi, y Él me dio humildad para que Él me precisara.
Pedí a Dios tener muchos amigos para sentirme querido, y Él me dio un corazon para amar a muchos hermanos.
Pedí, Señor, todo lo que podía alegrarme la vida.
Tú me concediste la vida, para que me alegrara de todo.
Señor, no recibí nada de lo que pedí, pro me diste todo lo que yo precisaba.
A pesar de mí mismo, he visto cumplidas todas las oraciones que no he formulado.
¡Gracias, Señor!

Text trobat gravat a una placa d'un hospital de NY i citat a la "Catalunya Cristiana".

¿Qué Diós?

2011-05-16T12:13:00.000-07:00

Lo que no puede espresarse en palabras y sin embargo es por lo que las palabras se expressan, sabe que eso es en verdad el Absoluto y no lo que las gentes adoran.
Lo que no se puede pensar con el pensamiento y sin embargo es por lo que el pensamiento piensa, sabe que eso es en verdad el Absoluto y no lo que las gentes adoran.
Lo que no se puede ver con los ojos y sin embargo es por lo que los ojos ven, sabe que es en verdad el Absoluto y no lo que las gentes adoran.
Lo que no se puede oír con el oído y sin embargo es por lo que el oído oye, sabe que eso es en verdad el Absoluto y no lo que las gentes adoran.
Lo que no se puede respirar con el aliento de la vida y sin embargo es por lo que ese aliento respira, sabe que eso es en verdad el Absoluto y no lo que las gentes adoran.

texto de Kena Upanisad (I,5-9) citado en el libro de Enrique Martínez Lozano, ¿Qué Dios y qué Salvación?

MARE TERESA DE CALCUTA

2011-01-24T00:07:00.000-08:00

Lo que necessitamos es amar sin cansarnos.
¿Cómo arde una lámpara?
Gracias al continuo alimento de pequeñas gotas de aceite.
¿Qué son esas gotas de aceite en nuestras lámparas?
Son las pequeñas cosas de la vida cotidiana: fe, unas palabras amables, pensar en los demás, nuestra manera de estar en silencio, de mirar, de hablar y de actuar.
No busqueis a Jesús fuera de vosotros. Él no está fuera, sino dentro de cada uno.
Mantened ardiendo vuestra lámpara y lo reconoceréis.

ALEXANDRE JOLLIEN "Elogi a la feblesa"

2010-04-26T05:25:00.000-07:00

Aquesta biografia d'un noi afectat de PC està narrada en forma de diàleg, un diàleg entre Sòcrates i ell. Si us agrada la filosofia o veure les coses des d’una altra perspectiva és un llibre interessant de llegir.
Per què l'Alexandre està cursant filosofia a la universitat?
Amb persones que no tenen adquirit el llenguatge oral, aprens a adquirir un nou llenguatge, més subtil. La presència de l’altre i els gestos compten d’una manera essencial.
“Quan deia “tu, bon bull” o “tu, ben pentinat”, aconseguia expressar amb senzillesa la seva tendresa, la seva amistat, la seva alegria d’estar amb mi.” És que quan un amic se’t acosta amb un somriure a la cara o els ulls brillants saps que per a ell tu ets algú important.
La seva essència compta més que els seus actes. Ens caldria preguntar-nos a diari: Quin és el lloc dels més febles a la nostra vida?
L’Alexandre treu una conclusió ben vàlida per a tots a fi d’integrar-se socialment, quelcom que trenca les fronteres que poden causar les desigualtats: “Vaig comprendre ben aviat que, com més alegre, dinàmic i bromista fos, més fàcil em seria esdevenir un de la colla”
I és que una vida viscuda des d’una cadira de rodes ens pot ensenyar molt als caminants. Per exemple, a les persones que estem carregades de complexos, l’Alexandre ens diria:
“-La discapacitat no s’hauria d’eludir mai. Mira’m a mi, per amagar la meva, hauria de sortir al carrer embolicat dins d’una bossa d’escombraries!-.”
“De seguida vaig tenir la intuïció que, fugint de la discapacitat, ens aïllem. És allà, amb nosaltres; cal, doncs, que l’acollim com un cinquè membre, cal que arribem a establir una acord amb ella, Per fer-ho em sembla primordial conèixer les seves febleses...”
L’Alexandre és un exemple del que en psicologia es coneix com a resiliència, aquell cas excepcional en que els handicaps enforteixen a la persona en contra de destruir-la o afeblir-la.
De la mateixa manera que el protagonista dóna les gràcies a Sòcrates perquè a trobat en els seus escrits la força necessària per a mantenir una lluita alegre i bella davant les dificultats, jo li dono les gràcies a ell i als meus amics que estan en cadira de rodes per treurem al bena dels ulls (vosaltres ja sabeu de qui parlo).

No sóm responsables dels nostres sentiments però sí dels nostres actes

2010-02-14T13:09:00.000-08:00

Tinc el meu diari personal, la meva llibreta d'avaluacions de l'examen ignasià, la de reflexions i la de mestra. I en totes procuro escrire-hi sovint perquè per a mi tot és molt significatiu i em requereix reflexió. Tot forma part de la meva vida però sento que si ho junto em perdria i ja no em serviria escriure-ho.
En fi, obro la meva llibreta de reflexions escrites per aquells que anomeno mestres. Aquesta vegada serà curta la cita. Penso sovient en ella, sobretot quan sento que els sentiments em dominen.

" Cal ser crític amb els actes i tolerants amb els sentiments"

HAIM GINOTT

Mai no es pot deixar de recordar als homes que tenen la responsabilitat moral de ser intel•ligents.

2009-11-02T02:14:00.001-08:00

L’Església sovint ha negligit aquesta exigència moral, la seva estretor d’esperit i la seva resistència a una nova veritat, sovint ha encoratjat els seus fidels a mirar de reüll la intel•ligència.
La vocació a la intel•ligència és una crida a l’obertura d’esperit, al judici sa, a l’amor a la veritat. És una crida a elevar-se per sobre de l’estancament, de l’estretor d’esperit, de la paràlisi de la credulitat. No cal ser sacerdot per a tenir l’esperit obert ni un subtil acadèmic per a emprendre una recerca perseverant de la veritat. – Però compte, que hi ha coses que mai podrem esbrinar i em de saber viure amb aquest misteri-.

Les dimensions d’una vida plena

2009-11-02T02:05:00.000-08:00

Amb tot, la vida hauria de ser forta i completa per a tots costats. Tota vida completa té les tres dimensions suggerides en el nostre text: llargada, amplada u alçada.
La llargada de la vida és l’impuls interior per a arribar als fins i a les ambicions personals de cada u, una preocupació interior pel benestar i els assoliments propis.
L’amplada de la vida és la preocupació enfora pel benestar dels altres.
L’alçada de la vida és l’aspiració ascendent devers Déu.
La vida en el seu punt millor és un triangle coherent.

1r Ens hem d’estimar a nosaltres mateixos abans que puguem estimar adequadament als altres. Moltes persones cauen en l’abisme del fatalisme emocional perquè no s’estimen a elles de manera total.
Tota persona ha de tenir preocupació per ella ni sentir la responsabilitat de descobrir la seva missió en la vida. Déu ha donat a cada persona normal la capacitat d’assolir alguna meta. És cert que alguns posseeixen més talent que altres, però Déu no ha deixat ningú sense talent. Dins nostre hi ha potencials poders de creativitat, i tenim el deute de treballar assíduament per descobrir aquests poders.
Un cop una persona ha descobert per a què ha nascut, hauria d’aplicar tot el poder de què disposa a l’assoliment d’això. Hauria de mirar de fer-ho tan bé que ningú no ho pogués fer millor, com si Déu el convoqués a ell per aquesta raó en aquest moment determinat de la història.
Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho. Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

2n Déu ha estructurat aquest univers de forma que les coses no van del tot bé si els homes no són diligents en llur cultiu de la dimensió de l’amplada.
“Jo no puc ser complert sense vosaltres”. El propi ésser no pot ser propi sense els altres “propis”. Els psicòlegs socials ens diuen que no podem ser del tot persones a menys que interactuem amb altres persones. Tota la vida està interrelacionada i tots els homes són interdependents. I, amb tot, continuem recorrent un camí afermat amb el ciment relliscós de l’egoisme desordenat. La majoria dels tràgics problemes que ens sotgen al món d’avui reflecteixen la incapacitat voluntària de l’home per afegir amplada a la llargada.

3r Quan afegim l’alçada a la llargada i a l’amplada, hem completat la vida.
De la mateixa manera que hi ha algunes persones que mai no ultrapassen la llargada, n’hi ha unes altres que mai no ultrapassen la combinació de llargada amplada. Desenvolupen brillantment llurs potències internes i tenen un interès genuïnament humanitari. Però es queden curs. Estan lligats a la terra, que conclouen que la humanitat és Déu. Pretenen viure sense cel.
Us voldria instar que donéssiu prioritat a la recerca de Déu. Féu que el seu esperit penetri en el vostre ésser. Per a respondre a les dificultats i als reptes de la vida el necessitareu. Abans que el vaixell de la vostra vida atraqui al por darrer, hi haurà llargues, arrossegadores tempestes.
MLK

El cristià i el comunisme

2009-11-02T02:02:00.001-08:00

En contrast amb el relativisme ètic del comunisme, el cristianisme presenta un sistema de valors absoluts i afirma que Déu ha posat dins la mateixa estructura d’aquest univers certs principis morals que són fixos i immutables.
La llei de l’amor com un imperatiu és la norma per a totes les accions de l’home.
Més encara, el cristianisme ben considerat refusa de viure segons la filosofia de fi que justifica mitjans. Els mitjans destructius o immorals no poden produir un fi constructiu o moral, perquè els mitjans representen l’ideal de l’acció i ja porten el fi en l’embrió.
El nostre més difícil i la nostra sublim oportunitat són els de portar testimoni de l’esperit de Crist per afaiçonar un món veritablement cristià. Si acceptem el desafiament amb devoció i valor, la campana de la història tocarà a morts pel comunisme, i farem un món segur per a la democràcia i estalvi per al poble Cristià.
MLK

La renovació humana roman a les mans dels inadaptats creadors

2009-10-11T04:04:00.000-07:00

No us acomodeu pas al model d’aquest món, ans transformeu-vos per un renovellament de l’esperit. Rm 12, 2. Aquest manament de no acomodar-nos prové no solament de Pau, sinó del nostre Mestre i Senyor Jesucrist, l’inconformista més intens del món. Arreu i en tots els temps l’ètica d’amor de Jesús és una llum radiant que revela la lletjor de la nostra estancada conformitat.
Tot cristià que accepti cegament les opinions de la majoria, inclosa l’Església, és esclau mental i espiritual.

Martin Luther King, La força d’estimar

Sigueu, doncs, astuts com les serpents, però candorosos com els coloms. Mt 10, 16

2009-10-11T03:57:00.000-07:00

Sigueu, doncs, astuts com les serpents, però candorosos com els coloms. Mt 10,16
Un home no és fort si no duu en el seu esperit unes antítesis fortament marcades. L’home fort mescla en el seu aglomerat vital uns contraris fortament acusats. No és freqüent que els homes assoleixin aquest equilibri de contraris. Per exemple, els idealistes no són per regla general realistes, i els realistes no solen ser idealistes. Però la vida, en els millors dels casos, és una síntesi creadora de contraris en fruitosa harmonia.

1r
Considerem, primer, la necessitat d’un esperit fort, caracteritzat per un pensament incisiu, apreciació realista i judici decisiu. La mentalitat forta és aguda i penetrant, romp la cresta de llegendes i mites, destria el que és verdader del que és fals. Té una qualitat forta, austera, que li procura fermesa de propòsit i solidesa en els compromisos.
Qui dubtarà que la fortalesa d’esperit és una de les més grans necessitats de l’home? Rarament trobem homes que de bona gana s’embranquin a pensar amb fermesa i solidesa. Hi ha quasi universal frisança per les respostes fàcils i les solucions al bany maria. Res no amoïna més a la gent que haver de pensar.
La feblesa d’esperit és una de les causes bàsiques del prejudici, racial o el que sigui.
Poca esperança tenim, a menys que esdevinguem prou forts d’esperit per a trencar les manilles del prejudici, les mitges veritats i la ignorància supina. La forma que el món pren avui no ens permet el luxe de la febles a d’esperit. Una nació o una civilització que continuï produint homes febles d’esperit es va comparant a pagues la pròpia mort espiritual.

2n
No ens hem d’acontentar amb el conreu d’un esperit fort. L’evangeli demana també un cor tendre. La fortalesa d’esperit sense la tendresa de cor és freda i egoista, deixa la vida de l’home en un hivern perpetu, mancada de l’escalfor de la primavera i la calor grata de l’estiu. Què hi ha de més tràgic que veure una persona que ha pujat a les disciplinades altures de la fortalesa d’esperit però al mateix temps s’ha enfonyat en les profunditats sense passió de l’eixutesa de cor?
La persona eixuta de cor mai no estima de veritat. S’afilia a un utilitarisme cras que valora l’altra gent principalment segons la utilitat que té per a ell. Mai no experimenta la bellesa de l’amistat, perquè és massa fred per a sentir afecte per ningú. És una illa solitària. Per a ell la vida és un mirall en el qual només si veu ell, i no una finestra per la qual veiés els seus semblants.
Hi ha individus de cor dur i amarg, que combatrien l’oponent amb la violència física i l’odi més corrosiu. Això és molt diferent que la resistència pacifica impulsada per Ghandi.

3r
No voldria acabar sense aplicar el significat a la naturalesa del nostre Déu cristià.

Martin Luther King, La força d’estimar

La importància de sominiar

2009-10-11T03:51:00.000-07:00

Moltes vegades, durant la nostra existència, veiem els nostres somnis desfets i els desitjos frustrats. Tanmateix és necessari continuar somniant, ja que el somni és l’aliment de l’ànima, com el menjar el del cos.

No matem els nostres somnis per por a combatre!

També, alerta amb els enemics dels somnis: com són creure no tenir temps, creure ja saber-ho tot i l’avorriment.

Dalai Lama, El arte de la sabiduría

Cal una parada en el temps

2009-10-08T16:05:00.000-07:00

Exercici del renàixer
Un es dóna compte de la importància i meravella de la vida i la intercomunicació humana. Deixes enrere les pors i els perjudicis adquirits. Com un infant, estàs més receptiu a l’entorn i persones que t’envolten. Els petits favors els reps amb gran alegria, com si fos un episodi per ser recordar durant la resta de la vida.

Pablo Cohelo, El pelegrino de Compostela